Com que la comunicació està implícita en la interacció humana, és evident que la nostra competència social passarà per la millora de la nostra competència comunicativa.
Podem dir que la competència comunicativa és l'habilitat que tenim les persones per comunicar- nos de manera eficient.
Per millorar aquesta competència, hauríem de saber com té lloc la comunicació -a través del procés comunicatiu-, i conèixer altres aspectes relacionats amb el comportament en la comunicació, com ara l'assertivitat i els estils comunicatius.
El procés comunicatiu
El procés comunicatiu està format per la seqüència d'actes mitjançant els quals es porta a terme la comunicació o intercanvi d'informació.
El desenvolupament del procés de comunicació requereix la participació d'una sèrie d'elements.
▪ Els elements del procés comunicatiu
Perquè es doni qualsevol tipus de comunicació hi ha d'haver, almenys, els elements següents:
1. Una part emissora, que transmet la informació.
2. Una part receptora, que la rep.
3. Un missatge o contingut.
4. Un codi o llenguatge.
5. Un canal, per on transcorre.
6. Un context determinat, en el qual es desenvolupa la comunicació
De manera sintètica, el procés que se segueix és el següent:
• La part emissora vol transmetre un conjunt d'idees, fets o pensaments; per fer-ho, haurà de seguir un procés anomenat codificació, utilitzant els signes del seu codi lingüístic, mitjançant el qual tradueix tot aquest conjunt d'idees, fets o pensaments, i elabora un missatge.
• La part receptora, per la seva banda, haurà d'interpretar el missatge descodificant-lo en funció del que creu que signifiquen els símbols que se li han transmès.
▪ Feedback en la comunicació
Comunicar no significa simplement distribuir informació, sinó que la seva essència és el fet de compartir-la. Per aquesta raó, el procés no acaba amb la interpretació del missatge, sinó que, perquè la comunicació es completi, cal que aquest missatge propiciï una resposta.
Quan es produeix aquesta resposta, estarem parlant d'un dels processos essencials de la
comunicació: feedback o retroalimentació.
Entenem per retroalimentació o feedback la comunicació en dues direccions o, dit d'una altra manera, la informació que arriba de retorn a la part emissora.
Efectivament, si hi ha feedback, podrem afirmar que la comunicació ha estat satisfactòria, ja que aquesta s'ha produït de forma bilateral.
Si no es donés la retroalimentació, la comunicació no s'establiria plenament i només es quedaria a nivell unilateral com a procés informatiu, però no comunicatiu. És en aquest punt on es diferencien de forma clara els dos processos.
De fet, el feedback és el que transformarà el procés informatiu en comunicatiu.
A més, el feedback és la via més fiable de què disposem per saber si el missatge ha arribat al receptor tal com es pretenia.
▪ El missatge: comunicació verbal i no verbal
La comunicació es compon de dos tipus de missatge o dues parts en què es pot dividir el procés comunicatiu:
1. El missatge emès a través de les paraules, és a dir, el llenguatge verbal.
2. L'execució d'accions, conscients o inconscients, a través del que es coneix com a llenguatge no verbal.
El missatge complet o final que s'emetrà estarà constituït, de manera sincrònica i indissoluble, pels dos tipus de llenguatge. Més endavant estudiarem com actuar sobre aquests dos components per millorar la nostra eficàcia comunicativa.
Estils comunicatius
Podem definir l'estil de comunicació com la manera que té cada persona de relacionar-se amb les altres.
Com ja hem comentat, l'estil comunicatiu està en relació directa amb els tipus de conducta, per la qual cosa podem diferenciar tres estils comunicatius diferents: estil inhibit, estil agressiu i estil assertiu.
▪ Estil inhibit
Aquest estil suposa la transgressió dels propis drets, perquè la persona no és capaç d'expressar obertament els seus sentiments, pensaments i opinions, i actua de manera autoderrotista, amb disculpes o amb falta de confiança.
La raó d'aquesta conducta es troba en el fet que, a causa de la falta de seguretat o per baixa autoestima, aquestes persones no s'atreveixen a expressar el que senten per por de perdre les seves amistats o que els altres s'empipin amb elles.
▪ Estil agressiu
Engloba les persones que sempre consideren que tenen la raó, volen imposar les seves idees i menyspreen qualsevol opinió diferent de la pròpia.
La seva manera de comunicar-se es caracteritza per una manera de parlar impositiva com si contínuament estiguessin donant ordres. Durant un diàleg interrompen sistemàticament els altres, però no toleren cap interrupció del seu discurs. Davant situacions de confrontació actuen amb una violència desmesurada, usant la crítica negativa, la intimidació i, fins i tot, l'ofensa i la humiliació.
En l'aspecte no verbal és habitual que utilitzin gestos i moviments amenaçadors, una mirada fixa o intimidadora, una postura desafiant i un to de veu alt.
En entorns laborals, si exerceixen llocs de comandament, les persones que tenen al seu càrrec es consideren explotades, i s'inhibeixen de participar a l'hora d'aportar propostes i prendre decisions. Si es troben al mateix nivell jeràrquic, els companys i les companyes de feina tendeixen a evitar- les.
▪ Estil assertiu
Les persones assertives expressen les seves conviccions lliurement, de manera argumentada, sense agredir ni sotmetre's als dictàmens dels altres. En aquest sentit, reconeixen el dret a expressar les seves pròpies opinions i a defensar-les sense sentir-se culpables o incòmodes.
Alhora, escolten les altres opcions respectant-les i valorant-les, encara que no coincideixin amb la pròpia. Però, si es dóna el cas, poden incorporar aspectes d'aquestes aportacions, sense que visquin aquest fet com una derrota, una humiliació o un error.
El discurs de les persones assertives sol ser fluid, natural i espontani, d'acord amb les manifestacions no verbals. A més, tenen la virtut de situar-se a la distància de proximitat adequada amb cada persona segons el moment o el contingut de la comunicació.
L'assertivitat
La competència comunicativa està molt vinculada a l'assertivitat.
L'assertivitat és l'habilitat que té una persona per expressar les seves pròpies idees i desitjos d'una manera oberta i lliure, sense atemptar contra els dels altres.
Així, una persona assertiva és aquella que està segura de si mateixa, i es comporta i s'expressa com a tal, sempre respectant els altres. El missatge implícit d'una conducta assertiva respon a l'enunciat següent: «Això és el que jo penso. Això és el que jo sento. Així és com veig la situació».
Vist d'aquesta manera, sembla senzill, fins i tot evident, que hauríem d'interactuar normalment de manera assertiva, però això no és tan fàcil. En la realitat l'assertivitat es podria representar com un punt equidistant entre dos pols o formes oposades de comportar-se -l'agressivitat i la inhibició-, que obstaculitzen la correcta relació amb els altres a nivell tant personal com professional.
De fet, l'assertivitat i les formes passives i agressives de conducta també es manifesten en l'expressió i el llenguatge -tant verbal com no verbal-, i donen lloc a diferents configuracions o estils comunicatius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario