Per disposar d'habilitats socials, cal manejar bé el component emocional, i aquest ens el proporcionarà la intel·ligència emocional. No obstant això, abans de començar a estudiar-la, hem de saber què són les emocions i com s'expressen.
Les emocions
Tot i que al llarg del dia les persones vivim, experimentem i reconeixem diverses emocions, no és fàcil definir-les. Sentim estremiment quan abracem una persona estimada, angoixa quan sentim una sirena d'ambulància, enyorança quan l'olor d'una flor ens fa evocar records concrets o aversió quan veiem una aranya.
Però es pot explicar en paraules què és el que passa exactament en aquests casos?
L'emoció es pot definir com un impuls involuntari, originat com a resposta a determinats estímuls, que desencadena reaccions automàtiques.
L'emoció, doncs, és com una reacció o excitació que ens indueix a l'acció, i que es manifesta externament a través de gestos, l'expressió de la cara, la sudoració o l'alteració de la freqüència cardíaca, per posar-ne uns quants exemples.
Les emocions poden ser tant positives com negatives i, com que costa molt expressar-les, sovint les quantifiquem per il·lustrar-ne d'alguna manera la intensitat; així, diem, per exemple, «em sento molt feliç», «bastant contenta» o «extremament trist».
Encara que podríem utilitzar moltes paraules per descriure les emocions, la majoria de teories coincideixen en el fet que hi ha sis emocions bàsiques o primàries: còlera, ira, alegria, tristesa, por, aversió i sorpresa.
Les emocions bàsiques. Causa i funció
Les emocions són respostes a experiències psicològiques que suposen processos d'adaptació a situacions noves o imprevistes, i corresponen a unes causes
▪ Estímuls i respostes en les emocions
Els estímuls que provoquen les emocions poden ser externs o interns en funció de quin origen tenen:
• Estímuls externs. Són els que es veuen o perceben en el medi; per exemple, presenciar una agressió al carrer pot provocar por o ira, mentre que obtenir una bona nota en un examen acostuma a ocasionar alegria.
• Estímuls interns. Són els que es generen en el pensament de la persona; per exemple, imaginar una situació agradable o desagradable pot iniciar una emoció d'alegria o de por.
Els processos cognitius de cada persona determinaran les emocions en funció del que cada estímul signifiqui o es cregui que significa per a ella. Per exemple, veure un ratolí corrent per la classe pot resultar graciós i simpàtic per a unes persones, però repugnant i insuportable per a unes altres. Aquest mateix exemple ens permet comprovar que també serà diferent la intensitat amb què cada persona reaccioni davant un mateix estímul.
▪ L'expressió de les emocions
Les emocions són difícils de controlar, ja que sorgeixen, sense més, davant la presència d'estímuls. No obstant això, el que podem controlar és la manifestació externa d'aquestes emocions.
El control emocional és la capacitat que tenim per regular la manifestació de les nostres emocions.
En cada cultura es promou o castiga l'acció de manifestar certes emocions. De tota manera, encara que algunes vegades la manifestació de les emocions sigui normal, inevitable i beneficiosa, d'altres és convenient controlar-les per mostrar un comportament més adaptat i adequat a les circumstàncies.
El control emocional, en definitiva, és una habilitat necessària per al bon desenvolupament de la nostra competència social i, com a habilitat, és educable. La intel·ligència emocional, com veurem a continuació, ens ajudarà en aquest propòsit.
Què és la intel·ligència emocional? El fet de disposar d'un ampli ventall de destreses socials està directament vinculat a uns bons nivells d'intel·ligència emocional.
Podem definir la intel·ligència emocional com la capacitat per reconèixer i manejar les pròpies emocions i les alienes.
Aquesta habilitat està relacionada amb la capacitat de percebre les emocions, comprendre-les i manejar-les, tant respecte a nosaltres mateixos -intel·ligència intrapersonal- com respecte als altres -intel·ligència interpersonal.
▪ La intel·ligència intrapersonal
La intel·ligència intrapersonal se centra a apreciar i manejar les pròpies emocions.
Tal com es desprèn d'aquesta definició, aquest tipus d'intel·ligència s'estructura a dos nivells:
1. Reconeixement de les pròpies emocions. Detectar la presència d'una emoció i identificar-ne la manifestació és el primer pas per poder intervenir. Això suposa viatjar al nostre món interior i analitzar el que sentim, com ens afecta i com ho expressem.
Per exemple, si sentim ansietat davant un esdeveniment, combatre o controlar aquesta ansietat passarà necessàriament per reconèixer que la sentim i comprendre que és el que la causa.
2. Maneig de les pròpies emocions. Si reconeixem les emocions, podrem gestionar-les i regular-ne l'expressió d'una manera adequada a les circumstàncies.
Per exemple, si estem irritats perquè pensem que ens han enganyat, és molt fàcil que puguem descontrolar-nos i esclatar, però si hem reconegut l'emoció, podrem optar per calmar-nos i buscar una resposta més adequada.
▪ La intel·ligència interpersonal. L'empatia
Si reconeixem i manegem les nostres emocions, però som incapaços de reconèixer-les en els altres, difícilment podrem tenir una bona competència social. Per tant, també hauríem de parlar de la intel·ligència interpersonal.
La intel·ligència interpersonal, de vegades anomenada també intel·ligència social, consisteix en el reconeixement i maneig de les emocions de les altres persones.
De la mateixa manera que en el cas anterior, podem estructurar-la en dos nivells:
1. Reconeixement de les emocions dels altres. Consisteix a comprendre el que les altres persones senten, i podem detectar-ho a través del seu comportament, la seva expressió o les seves respostes. Entendre les emocions alienes ens permetrà identificar-nos amb elles.
2. Maneig de les emocions alienes. Si som capaços d'identificar-nos amb la persona, entenent la seva situació i els seus sentiments, tindrem una gran facilitat per interrelacionar amb ella, per aconsellar-la o ajudar-la.
Com millorarla?
Ja hem vist que la intel·ligència emocional es refereix a l'habilitat de reconèixer el significat de les pròpies emocions i de les dels altres, i poder manejar-les i utilitzar-les positivament.
Per fer operativa aquesta capacitat, hauríem d'incidir en el desenvolupament de cadascuna de les habilitats que componen la intel·ligència emocional, i que podem representar en l'esquema següent:
Autoconsciència
L'autoconsciència consisteix en la capacitat de reconèixer les pròpies emocions i els efectes que produeixen.
Com que l'estat d'ànim i les emocions influeixen en la conducta, aprendre a conèixer-les
suposarà el primer pas per poder actuar sobre elles i modi-ficar-les.
L'autoconsciència està molt relacionada amb l'autoconeixement, i aquest inclou saber
reconèixer les pròpies qualitats i els punts febles, la qual cosa també és important.
La introspecció o l'autoanàlisi són eines útils que ens ajudaran a avançar en el reconeixement de nosaltres mateixos -dels nostres sentiments i el nostre comportament- i, per tant, de la nostra autoconsciència.
Autoregulació
L’autoregulació o autocontrol emocional consisteix en la capacitat per gestionar les pròpies emocions i impulsos. Això suposa adonar-se que l'emoció és passatgera i que deixar-se endur per les emocions d'un moment pot provocar errors i malentesos en les relacions personals. Per exemple, en el cas de les persones que es deixen portar per l'explosió d'un instant i sempre acaben necessitant demanar perdó. A més de pensar assertivament, algunes tècniques per afavorir l'autoregulació són lessegüents:
Les tècniques de relaxació i les tècniques de reestructuració cognitiva.
L'aturada del pensament, és a dir, «comptar fins a deu», abans de prendre una determinació.
L'autoestimulació, a partir de pensaments del tipus: «No et preocupis... tu pots», «Calma... pensa-t'ho bé», «Veuràs que no és un problema», etc. La interpretació dels esdeveniments des d'una òptica optimista.
Automotivació
L'automotivació consisteix a ser capaç de fer servir les pròpies emocions per motivar-se.
Dirigir les emocions cap a un objectiu concret permet mantenir la motivació i fixar l'atenció en la part positiva de les pròpies metes -entusiasme, confiança, optimisme, perseverança...- en lloc de centrar-se en els obstacles.
Aquesta habilitat també requereix actuar positivament davant dels possibles contratemps que es produeixin durant el camí.
En l'automotivació i l'autoconvenciment, és molt important aprofitar l'experiència de situacions passades en què es va haver d'afrontar una situació similar i es va superar.
En aquest sentit, és convenient considerar la vida com una consecució de reptes que s'han de superar activant les pròpies estratègies personals.
Empatia
Recorda que es tracta d'una actitud o una capacitat d'una persona per posar-se en el lloc d'una altra, o veure el món com l'està veient l'altra.
Això permet reconèixer i comprendre les emocions d'altres persones i ser sensible amb elles, la qual cosa ajudarà, sens dubte, a establir llaços socials més reals amb els qui ens envolten.
L'empatia és una de les claus per relacionar-se millor amb els altres, ja que entendre els diferents punts de vista proporciona més capacitat per comprendre els problemes i, per tant, la possibilitat d'oferir nous plantejaments i també modificar els propis.
Tenir empatia requereix, en primer lloc, una actitud de predisposició; per tant, està a l'abast de tothom que veritablement desitgi incorporar-la com a hàbit.
Però també es requereix una sensibilitat especial i una alta capacitat de comprensió; encara que aquestes habilitats siguin més difícils d'adquirir, també es poden treballar amb un entrenament adequat.
Habilitats socials
Les habilitats socials són la culminació de les altres dimensions de la intel·ligència emocional.
Això és així perquè les persones que poden entendre i controlar les seves pròpies emocions i tenir empatia disposaran d'una extraordinària capacitat per respondre i negociar emocionalment respecte a altres individus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario