Habilitats socials

L'ésser humà és un ésser social que solament resol les seves necessitats bàsiques en la relació amb els altres. Entre les seves necessitats està la de construir vincles afectius i socials (afecció, amistat, enamorament) per sentir-se psicològicament segur i acompanyat en lloc de sol i abandonat (López i Fuentes, 1994).

En aquest procés de desenvolupament de la competència interpersonal, sobretot en els primers anys, exerceix un paper rellevant la família i les primeres figures d'afecció.

Les relacions humanes seran essencials per dur a terme amb èxit la nostra tasca com a professionals, tant formant part de relacionar-nos amb les persones

de l'equip .

de treball com, especialment, per la nostra capacitat

És evident que la feina amb persones requereix una sèrie d'actituds que afavoreixin el tracte humà i en les quals aquest es trobi gratificant. No obstant això, la manera que tenim de relacionar-nos amb els altres pot ser una experiència natural i agradable o, per contra, convertir- se en una font d'estrès.

Per aquestes raons, per ser eficients i feliços amb la nostra feina, hauríem de disposar de destreses o habilitats socials.

Podem definir les destreses o habilitats socials com el conjunt de qualitats que disposem per relacionar-nos amb les altres persones.

Aquestes qualitats es concreten en uns hàbits de comportaments interioritzats que formen part de la conducta habitual d'una persona, i que la capaciten per expressar de manera adequada els seus sentiments, actituds, desitjos, opinions o drets.

Així, una persona amb uns bons hàbits socials, per exemple, sabrà presentar-se correctament, iniciar una conversa, participar en una discussió o exposar les seves idees de manera adequada d'acord amb el context o situació. També tindrà més facilitat per fer amistats, integrar-se en un grup, obtenir una ocupació o aconseguir una parella.

La importància de les destreses socials

Les persones socialment destres solen viure d'una manera agradable la interacció amb els altres, i no els causarà cap tensió negativa enfrontar-se amb situacions noves. Aquestes persones se sentiran valorades i respectades, i es trobaran bé amb elles mateixes.

En canvi, les persones amb dèficit en aquesta faceta mostraran cert temor en les seves relacions socials i viuran amb gran estrès les situacions que suposin el contacte amb persones noves o l’incorporació a nous grups. Alguns dels comportaments que denoten aquesta situació són per exemple: tenir dificultat per iniciar una conversa, no saber què dir o sentir-se cohibit en una reunió, no atrevir-se a demanar un favor, etc.

El problema és que aquesta dificultat no acaba en el mer procés comunicatiu, sinó que va més enllà i repercuteix en tots els aspectes de la vida de la persona. Moltes situacions d'aïllament, timidesa, baixa autoestima, ansietat o depressió tenen l'origen en una falta d'habilitats socials.

Sembla clar, doncs, que l'aplicació de les habilitats socials excedeix l'àmbit laboral i integra totes les àrees de la vida, especialment la personal, per això és tan important que puguem disposar d'elles en el màxim grau possible.

Habilitats que hem d'aprendre

La competència social d'una persona es pot desagregar en un ventall ampli de destreses socials, moltes de les quals són imprescindibles per a l'acompliment professional en feines relacionades amb persones. A continuació, n'exposem unes quantes, agrupades en cinc categories:

1. Les habilitats més bàsiques que requerim per sortir-nos-en a la vida quotidiana, les quals faciliten la nostra integració i participació en els grups dels quals formem part. Formen part d'aquesta categoria destreses com: iniciar una conversa, adreçar compliments, donar les gràcies, demanar permís, rebutjar peticions o disculpar-se.

2. Les destreses que seran necessàries per a l'acompliment professional òptim, especialment pel que fa a la relació interpersonal. Inclouen habilitats com: acceptar regles, demanar ajuda i proporcionar-la, donar instruccions, actuar amb cordialitat, consensuar idees, mostrar desacords, participar en el grup, parlar en públic, etc. 3. Les habilitats que necessitem per gestionar conflictes i prendre decisions. També estan molt vinculades a l'acompliment professional, però en aquest cas més en l'entorn del grup i l'organització. Com que n'hi ha moltes, les podem diferenciar en dos tipus:

• Les que estan destinades a mantenir la cohesió i facilitar la convivència. Inclouen totes les habilitats relacionades amb la gestió de conflictes com: negociar, dialogar, solucionar problemes, compartir, etc.

• Les que estan destinades a millorar l'organització i cumplir objectius. Engloben les habilitats relacionades amb la presa de decisions com: analitzar problemes, establir metes, exposar propostes, consensuar acords, etc.

4. Les habilitats relacionades amb l'expressió de les nostres emocions i sentiments. Més endavant veurem que la regulació emocional és un aspecte bàsic en la competència social de les persones; en aquest sentit, serà molt necessari disposar d'habilitats com: expressar els propis sentiments i comprendre els dels altres, expressar afecte i rebre'n, enfrontar-se amb l'empipament propi i aliè, etc.

5. Les habilitats que necessitem per manejar situacions estressants. Estan molt relacionades amb el control emocional, que serà clau per tenir més tolerància a la frustració i gestionar l'estrès. Inclouen habilitats com: canalització de la pressió, maneig de situacions complicades, autocontrol, gestió del fracàs, anàlisi de la realitat, ús de la relaxació, etc.

Habilitats socials innates i apreses

Tots coneixem persones que en situacions d'interacció se'n surten d'una manera impecable i despleguen un repertori d'habilitats que sembla que siguin innates. De fet, és cert, hi ha factors psicològics, de personalitat i fins i tot d'atractiu físic que afavoreixen la competència social de les persones.

No obstant això, no són els únics, ni potser els més importants, perquè les habilitats socials també s'adquireixen i es van modelant com a producte de les vivències i experiència que donen els anys, però també mitjançant l'educació i l'aprenentatge.

Així doncs, a causa de la importància que tenen les habilitats socials com a font de benestar personal i del fet que no és possible escapar- se dels efectes de les relacions amb els altres, ja sigui a la feina, a la vida familiar o bé en qualsevol altre àmbit, és evident que les destreses socials són habilitats que cal desenvolupar.

Components de les habilitats socials

Com que les habilitats socials són destreses que es poden aprendre mitjançant un entrenament o una formació adequada, el nostre objectiu al llarg d'aquest llibre se centrarà a proporcionar estratègies destinades precisament a aquesta millora.

Abans d'iniciar-nos en aquestes destreses -ho farem al nucli formatiu següent-, serà convenient que analitzem els diferents elements que les componen, per poder incidir en cadascun d'ells. Bàsicament són els següents:

• La competència comunicativa.

• La intel·ligència emocional.

• Les habilitats cognitives.

• La personalitat.

Tots ells els estudiarem conceptualment i veurem com cal actuar sobre cadascun per millorar les nostres destreses socials.

Causes del dèficit d'habilitats socials

▪ Quin és l'origen de la falta d'habilitats socials?

La resposta a aquesta pregunta és molt complexa, perquè es deriva de la diversitat humana, tant dels seus components genètics com culturals, és a dir, hi ha uns factors innats i uns altres que són conseqüència del procés educatiu i de socialització.

Si tenim en compte el que hem exposat anteriorment, cada persona neix amb una informació genètica que la fa diferent de les altres. Aquest codi genètic perdurarà tota la vida i determinarà algunes capacitats que facilitaran o dificultaran l'adquisició d'habilitats socials.

Així, podem observar que hi ha persones que per naturalesa són més o menys extravertides, més o menys intel·ligents, més o menys simpàtiques, etc.
D'altra banda, és evident que l'adquisició en un grau més alt o més baix d'algunes d'aquestes carac- terístiques vindrà modelada pel mateix procés de socialització.
Una persona que hagi crescut en un ambient ric en experiències i en unes condicions adequades, sens dubte desenvoluparà més seguretat en si mateixa i unes competències socials més eficaces que si es dóna el cas contrari.

▪ La falta d'aprenentatges o la incapacitat de posar- los en pràctica

Des d'una altra perspectiva, per sintetitzar els mecanismes que contribueixen a la falta d'habilitats socials ens centrarem en dos aspectes: la falta d'aprenentatges i la dificultat de posar-los en pràctica.

• La falta d'aprenentatges. Les habilitats socials es van aprenent durant el procés de socialització, generalment mitjançant processos d'imitació i reforç, amb els models de comportament de les figures de referència.

Quan una persona ha crescut en un ambient pobre en aquest tipus d'estímuls, amb absència de models vàlids i falta de reforços, el seu repertori de conductes i habilitats per moure's en una situació interpersonal determinada és molt limitat. En aquests casos podem dir que la persona no disposa d'habilitats socials perquè mai no les ha après.

• La dificultat de posar-los en pràctica. En altres situacions, una persona sap quina és la conducta apropiada i disposa en el seu repertori d'unes habilitats determinades, però no les posa en pràctica perquè alguns factors en condicionen l'execució.

Entre aquests factors en podem considerar alguns de conductuals (falta d'habilitats comunicatives , comportament agressiu, timidesa, etc), emotius (baixa autoestima, por de fer el ridícul, etc.) o cognitius (pensaments distorsionats, falta de coneixements, etc).

Manifestacions del dèficit d'habilitats socials

Les dificultats per interrelacionar-se de manera adequada es posen de manifest per mitjà d'unes conductes que les evidencien. Algunes de les més habituals són les següents:

1. Timidesa. És una sensació que predisposa una persona a sentir inseguretat o vergonya davant

situacions socials. Alguns dels temors subjacents a la timidesa són els següents:

• Temor de donar una resposta inapropiada.

• Temor que el comportament o l'aparença siguin criticats.

• Temor del rebuig de les altres persones, especialment les més apreciades o influents.

• Temor de revelar als altres els sentiments o les conviccions més íntims.

La timidesa dificulta la relació social, està relacionada amb la baixa autoestima i és una de les causes principals d'ansietat social i aïllament.

2. Bloqueig. És una mena de manifestació de la timidesa o de l'estrès en la comunicació, caracteritzada per la impossibilitat que mostra una persona de parlar o expressar-se en una situació que viu com a estrès sant, per exemple quan parla amb una persona que li agrada, quan ha de parlar en públic, etc.

3. Sobreadaptació. Es tracta d'un recurs de les persones amb conductes passives i baixa autoestima que consisteix a actuar atenent als desigs de les altres persones i no als propis, amb l'únic propòsit de sentir- se integrades. El pensament i l'atenció estan centrats en el que l'altra persona espera i, per tant, suposa una renúncia a l'actuació i al pensament propis i diferents.

4. Agressivitat. Una altra tipologia de persones amb problemes de relació, ja ens hi hem referit, actuen de manera autoritària. No hem d'oblidar que darrere d'aquests comportaments s'hi amaga un dèficit important d'habilitats socials, que incapacita la persona per relacionar-se amb altres al mateix nivell.

5. Ansietat social. Consisteix en la por o temor que sorgeix en una persona en situacions d'interacció.

L'ansietat és un dels factors més importants en la falta de competència social.

L'ansietat es pot mostrar amb un ventall ampli de comportaments, que van des d'afrontar d'una manera més o menys correcta les situacions fins a emetre respostes inoperants o nul·les.

Es reflecteix en l'activació d'uns components fisiologies característics molt difícils de controlar: quequeig, enrojolament, sudoració, moviments estereotipats, increment del pols, mal de panxa, etc.
6. Fòbia social. Es considera com a tal un nivell d'ansietat tan elevat que passa a interferir seriosament en

la vida quotidiana de la persona.

Les persones amb fòbia social tendeixen a evitar les relacions socials, que solen viure amb una dosi alta d'angoixa. Generalment les seves característiques són semblants a les de l'ansietat, però molt més acusades.
7. Aïllament. La dificultat que suposa relacionar-se amb els altres i l'ansietat que genera fan que la persona

s'inhibeixi de les relacions socials i les eviti activament.

Aquesta evitació comporta una disminució d'experiències que podrien ser altament gratificants, tant des del punt de vista vital com social, i activa la realimentació del cicle d'aïllament:

La millora del comportament social passa per intervenir en els diferents elements que componen les habilitats socials, i que podem sintetitzar en cinc blocs:

1. Millorar la comunicació.
2. Millorar l'assertivitat.
3. Potenciar el desenvolupament moral i la intel·ligència emocional.
4. Millorar l'empatia i aprendre a escoltar.
5. Augmentar l'autoestima.

A manera d'exemple, algunes de les tipologies d'habilitats susceptibles de ser treballades en un programa d'entrenament d'habilitats socials serien:

• Presentar-se.
• Saludar.
• Escoltar.
• Iniciar una conversa.
• Mantenir una conversa.
• Manejar els components no verbals.
• Demanar favors.
• Disculpar-se.
• Fer compliments.
• Canalitzar la tensió i relaxar-se.
• Unir-se a una conversa.
• Expressar sentiments.
• Comprendre els sentiments dels altres.
• Controlar les emocions.
• Defensar els propis drets i els dels altres. Enfrontar-se amb el fracàs.
• Parlar en públic. Millorar l'autoestima.
• Fer-se una reestructuració cognitiva.
• Solucionar problemes.

Millorar les nostres habilitats socials no és una cosa que s'assoleixi d'un dia per l'altre, sinó que és un procés de llarg recorregut. Aquí tens uns quants consells per progressar en aquest propòsit:

1. Comença per practicar les habilitats més senzilles i que et siguin més fàcils: fer un compliment, donar les gràcies, etc. Avançar a l'hora de dominar-les et farà sentir amb més confiança.

2. Practica a poc a poc les habilitats que et vagis marcant com a objectiu i, mentre ho fas, reforça els teus punts forts.

3. Utilitza l'entorn familiar o d'amistats de més confiança per posar en pràctica les habilitats. Practica-les diàriament a cada moment que sorgeixi la necessitat de fer-ho, així adquiriràs confiança i aprendràs a mostrar aquestes habilitats en situacions més difícils (generalització).

4. A mesura que vagis consolidant les habilitats més senzilles, vés introduint noves habilitats en grau creixent de dificultat.