Afrontació de la realitat

Davant situacions estressants o derivades d'una distorsió de la realitat, les persones activem automàticament mecanismes de defensa.

Podem definir els mecanismes de defensa de la personalitat com una estratègia de seguretat que la persona construeix inconscientment, per protegir-se d'esdeveniments o pensaments que viu com a amenaçadors.

Els mecanismes de defensa permeten transformar o adaptar els desitjós, sentiments o objectes molestos en manifestacions diverses, amb menys perill per a l'equilibri psicològic.

Així, en funció de com exerceixin la seva acció, podrem diferenciar entre mecanismes d'adaptació, d'evitació o negació i de distorsió de la realitat.

▪ Mecanismes d'adaptació

Els mecanismes adaptatius de defensa de la personalitat tenen com a finalitat buscar estratègies adequades davant esdeveniments o pensaments estressants.

•Alguns dels més habituals són els següents:

• Afiliació. Es produeix quan la persona busca suport en els altres.

• Altruisme. Consisteix a enfrontar-se amb conflictes emocionals dedicant-se a satisfer les necessitats dels altres.

• Anticipació. Consisteix a preveure les conseqüències de certes amenaces i anticipar solucions alternatives.

• Sentit de l'humor. Es basa en afrontar la situació posant l'accent en els aspectes divertits i irònics de les situacions estressants.

▪ Mecanismes d'evitació o negació

Els mecanismes evitatius de defensa de la personalitat afronten les situacions estressants des de la inhibició, és a dir, evitant-les perquè no causin malestar.

Alguns dels més importants són: Negació. Consisteix a negar-se a reconèixer la realitat o el problema, la qual cosa suposa rebutjar-ne tots els aspectes desagradables o inacceptables. Projecció. Es dóna quan la persona atribueix incorrectament als altres sentiments o pensaments propis que li resulten inaccepta- bles. Racionalització. Consisteix a buscar explicacions tranquil·litzadores, però encobertes, per amagar la realitat.

▪ Mecanismes de distorsió de la realitat

Els mecanismes distorsionadors de defensa de la personalitat consisteixen a distorsionar la realitat per adequar-la a una situació tolerable.

Alguns d'aquests mecanismes són:

• Idealització. Consisteix a atribuir qualitats exageradament positives als altres.

• Devaluació. Consisteix a atribuir qualitats exageradament negatives als altres.

• Omnipotència. Es produeix quan la persona actua davant el conflicte com si fos superior als altres.

• Fantasia. Té lloc quan la persona s'enfronta amb la situació estressant creant fantasies que substitueixen la resolució del problema.