Resolució de conflictes

Resoldre un conflicte entre dues persones o més

Primer de tot el que hem de fer és reconèixer l’existència del conflicte, identificar i reconèixer les causes del problema. Desprès hem de manifestar de part de les dos parts implicades el desig de resoldre’l. Tambè haurem de saber on i quan resoldre aquest. Si no podem resoldre’l sense cap persona exterior al problema, demanarem ajuda a un mediador.

Les regles minimes seràn:

1. Escoltar a l’altra persona sense interrumpir-la fins que arribi el nostre torn.
2. No donar res per suposat, sinò entenc alguna cosa la pregunto.
3. Intentar formular frases sense que semblin acusacions.
4. No jutjar o insultar.
5. No abandonar la mediació sense haver trobat una solució entre les dos parts del conflicte.
6. No utilitzar el que es digui durant la resolució del conflicte per acusar més tard.
7. Proveir el major nombre de solucions al problema possibles.

Algunes de les habilitats cognitives que contribueixen a millorar la competència social han estat identificades pels psicòlegs D. Spivack i M.B. Shure, que proposen cinc maneres o capacitats de pensar, pròpies dels comportaments socialment competents: el pensament causal, alternatiu, conseqüèncial, de perspectiva i mitjà-fi.

▪ El pensament causal

El pensament causal és la capacitat que té una persona per determinar l'origen o la causa d'un problema.

Suposa poder donar resposta a la pregunta «Per què ha succeït?», o «Com s'ha arribat a aquesta situació?». Evidentment, si es disposa d'aquesta habilitat, el problema es podrà diagnosticar correctament i, per tant, s'aplicaran mesures encertades per donar-hi resposta.

En canvi, les persones que no tenen aquesta capacitat aplicaran mesures sense cap base lògica i, si no obtenen els resultats esperats -que és el més habitual-, ho atribuiran a l'atzar, la mala fe o la mala sort.

▪ El pensament alternatiu

El pensament alternatiu és la capacitat de generar diferents solucions o sortides a un mateix problema.

Disposar d'aquesta habilitat permet donar resposta a la pregunta: «De quines maneres ho puc solucionar?». Per descomptat, tenir un ventall ample de possibles solucions permetrà triar la que es consideri que té més possibilitats d'èxit i, si no és prou reeixida, sempre es podrà optar per qualsevol altra de les que s'han considerat.

La persona a qui li falta aquesta habilitat, com que no sap trobar cap més sortida, sovint acostuma a respondre al conflicte de manera agressiva. Són respostes d'aquest tipus: «Aquest no sap amb qui se la juga», «Ara em sentirà», «Li faré una cara nova», etc.

▪ El pensament conseqüencial

El pensament conseqüencial consisteix a preveure les conseqüències de les decisions que es consideren.

Aquest tipus de pensament suposa un procés avaluatiu dels pros i els contres de les diferents alternatives considerades; per tant, normalment complementa el pensament alternatiu.

Preveure què pot passar «si optem per...» ens ajudarà a seleccionar l'opció que ens pot donar més bon resultat. També implica assumir-ne la responsabilitat dels efectes, tant positius com negatius.

▪ El pensament de perspectiva

El pensament de perspectiva promou la capacitat per posar-se al lloc de l'altra persona.

És obvi que, com més capacitat es tingui per captar la problemàtica de l'altra persona, es podran manejar solucions més adequades. Són respostes habituals d'aquest tipus de pensament demanar perdó, donar consell, consolar, prestar ajuda, etc.

▪ El pensament mitjà-fi

El pensament mitjà-fi consisteix a fixar-se uns objectius i trobar els mitjans per assolir-los. Requereix disposar de certa capacitat de planificació, ja que, a partir de la fita social que es vol obtenir -els objectius-, s'han de seleccionar els recursos més adients i dur a terme les actuacions - els mitjans- necessàries per aconseguir-ho.

Pensament causal Per què ens trobem en aquesta situació?

Pensament alternatiu De quantes opcions disposem per afrontar-la?

Pensament de perspectiva Com entenc el problema des de l'altra part?

Pensament conseqüencial Quina és la millor opció de totes les valorades?

Pensament mitjà-fi Com actuem per resoldre la situació?

Com el podem resoltre?

1. Identificar quin és el problema/conflicte.
2. Seguidament pensarem en el nostre interés i en el que volem aconseguir.
3. Després apuntarem com ens fa sentir aquest; emocions, sentiments, accions que ens fa fer,etc… (ex: em sento molt deprimida, tinc emocions de ira i em fa parlar malament a la gent)
4. Després analitzarem els aspectes esmentats al segon pas. Identificarem les possibles distorsions emocionals que se’ns presenten. Així doncs podrem ordenar mentalment les nostres emocions i el perquè d’aquestes. També analitzarem les distorsions i intentarem buscar la realitat no distorsionada.
5. Un cop aclarits els nostres pensaments, buscarem possibles solucions al problema

        (pluja d’idees).

6. Finalment escolliràs la que més t’agradi i que creguis que pot portar a la solució del conflicte.