L'assertivitat

Dinàmiques per a la millora de l'assertivitat

La competència comunicativa està molt vinculada a l'assertivitat.

L'assertivitat és l'habilitat que té una persona per expressar les seves pròpies idees i desitjos d'una manera oberta i lliure, sense atemptar contra els dels altres.

Així, una persona assertiva és aquella que està segura de si mateixa, i es comporta i s'expressa com a tal, sempre respectant els altres. El missatge implícit d'una conducta assertiva respon a l'enunciat següent: «Això és el que jo penso. Això és el que jo sento. Així és com veig la situació».

Vist d'aquesta manera, sembla senzill, fins i tot evident, que hauríem d'interactuar normalment de manera assertiva, però això no és tan fàcil. En la realitat l'assertivitat es podria representar com un punt equidistant entre dos pols o formes oposades de comportar-se -l'agressivitat i la inhibició-, que obstaculitzen la correcta relació amb els altres a nivell tant personal com professional.

De fet, l'assertivitat i les formes passives i agressives de conducta també es manifesten en l'expressió i el llenguatge -tant verbal com no verbal-, i donen lloc a diferents configuracions o estils comunicatius.

Estils comunicatius

Podem definir l'estil de comunicació com la manera que té cada persona de relacionar-se amb les altres.

Com ja hem comentat, l'estil comunicatiu està en relació directa amb els tipus de conducta, per la qual cosa podem diferenciar tres estils comunicatius diferents: estil inhibit, estil agressiu i estil assertiu.

▪ Estil inhibit

Aquest estil suposa la transgressió dels propis drets, perquè la persona no és capaç d'expressar obertament els seus sentiments, pensaments i opinions, i actua de manera autoderrotista, amb disculpes o amb falta de confiança.

La raó d'aquesta conducta es troba en el fet que, a causa de la falta de seguretat o per baixa autoestima, aquestes persones no s'atreveixen a expressar el que senten per por de perdre les seves amistats o que els altres s'empipin amb elles.

▪ Estil agressiu

Engloba les persones que sempre consideren que tenen la raó, volen imposar les seves idees i menyspreen qualsevol opinió diferent de la pròpia.

La seva manera de comunicar-se es caracteritza per una manera de parlar impositiva com si contínuament estiguessin donant ordres. Durant un diàleg interrompen sistemàticament els altres,però no toleren cap interrupció del seu discurs. Davant situacions de confrontació actuen amb una violència desmesurada, usant la crítica negativa, la intimidació i, fins i tot, l'ofensa i la humiliació.

En l'aspecte no verbal és habitual que utilitzin gestos i moviments amenaçadors, una mirada fixa o intimidadora, una postura desafiant i un to de veu alt.

En entorns laborals, si exerceixen llocs de comandament, les persones que tenen al seu càrrec es consideren explotades, i s'inhibeixen de participar a l'hora d'aportar propostes i prendre decisions. Si es troben al mateix nivell jeràrquic, els companys i les companyes de feina tendeixen a evitar- les.

▪ Estil assertiu

Les persones assertives expressen les seves conviccions lliurement, de manera argumentada, sense agredir ni sotmetre's als dictàmens dels altres. En aquest sentit, reconeixen el dret a expressar les seves pròpies opinions i a defensar-les sense sentir-se culpables o incòmodes.

Alhora, escolten les altres opcions respectant-les i valorant-les, encara que no coincideixin amb la pròpia. Però, si es dóna el cas, poden incorporar aspectes d'aquestes aportacions, sense que visquin aquest fet com una derrota, una humiliació o un error.

El discurs de les persones assertives sol ser fluid, natural i espontani, d'acord amb les manifestacions no verbals. A més, tenen la virtut de situar-se a la distància de proximitat adequada amb cada persona segons el moment o el contingut de la comunicació.

Millorar l'assertivitat

Tenir una conducta tan assertiva com sigui possible és una condició fonamental per millorar en les nostres habilitats socials, tal com hem vist anteriorment.

A continuació, proporcionarem unes pautes i unes tècniques que ens ajudaran a ser persones més assertives.

Els meus drets assertius en la vida quotidiana

1.- Tinc dret a jutjar el meu propi comportament, els meus pensaments i les meves emocions, i a prendre la responsabilitat de la seva iniciació i de les seves conseqüències.

2.- Tinc dret a no donar raons o excuses per justificar el meu comportament.

3.- Tinc dret a jutjar si em pertoca la responsabilitat de trobar solucions per als problemes d'altres persones.

4.- Tinc dret a canviar de parer.

5.- Tinc dret a cometre errors… i a ser responsable d'ells.

6.- Tinc dret a dir: <<No ho sé>>

7.- Tinc dret a ser independent de la bona voluntat dels altres abans d'enfrontar-me amb ells.

8.- Tinc dret a prendre decisions alienes a la lògica.

9.- Tinc dret a dir: <<No ho entenc>>.

10.- Tinc dret a dir: <<No m'importa>>.

El comportament de les persones assertives
Tenir una conducta més assertiva sens dubte facilitarà el procés de millorar la nostra competència social, per la qual cosa és important conèixer i posar en pràctica unes quantes estratègies que ens ajudaran a progressar en aquest sentit. Algunes d'aquestes conductes són les següents:

1. Tenir una bona autoestima. Moltes persones no són assertives perquè tenen una autoestima baixa. Per ser una persona assertiva és una condició ineludible disposar d'una autoestima adequada.

És important que cada persona es convenci a si mateixa que és tan important com les altres i que mai deixi de costat les pròpies necessitats: expressió d'emocions, sentiments, drets, creences i opinions.

2. No enfadar-se, tenir educació. Quan una persona s'empipa, la majoria de vegades l'única cosa que aconsegueix és donar una mala imatge de si mateixa.

L'ideal, abans de passar a l'empipament, és escoltar, reflexionar i tenir en compte els punts de vista dels altres.

Si, tot i així, es raona d'una altra manera, s'ha de mantenir la calma i, educadament però amb fermesa, exposar la pròpia opinió.

3. Guardar les disculpes per quan siguin necessàries. Hi ha persones que, generalment per inseguretat, contínuament s'estan disculpant pel que fan; cal evitar aquesta conducta, tret que calgui fer-ho.

No obstant això, quan les disculpes siguin apropiades, cal presentar-les, la qual cosa no disminuirà ni el valor de la disculpa ni el de la persona que les presenta.

Aquesta també és una característica de les persones assertives.

4. No arraconar els altres. En les relacions i en les converses, cal procurar cooperar i entendre's bé. Tenir assertivitat significa no aclaparar ningú, sinó tot el contrari.

5. Mai s'ha d'arribar a les amenaces. Ja hem comentat que no és un comportament assertiu. Les amenaces fan perdre la credibilitat, i dificultaran o anul·laran una possible cooperació amb la persona amenaçada.

6. Acceptar les crítiques i la derrota. Ser assertiu també implica que se sap acceptar la derrota amb elegància -tenir un bon perdre o fair play 'joc net'-. Al contrari del que es creu, aquesta posició no farà baixar el nivell de respecte, sinó tot el contrari.

Tècniques per millorar l'assertivitat

Hi ha diverses maneres d'aplicar tècniques assertives, però ha de ser cada persona qui les ha d'adaptar a la seva pròpia manera d'interactuar i aplicar cadascuna d'acord amb la situació en què es trobi.
Algunes de les tècniques per millorar l'assertivitat en les discussions amb altres persones són les següents:

1. Disc ratllat. Consisteix en la repetició perseverant d'una frase que expressi clarament el que es desitja defensant-ho amb fermesa, i evitant caure en les manipulacions verbals d'altres persones o en la desviació del tema, fins que s'aconsegueixen els objectius que es busquen.

2. Assertivitat positiva. Es tracta d'expressar afecte i estima veritables a altres persones de forma sincera i de cor.

Es fonamenta en la capacitat de veure la part positiva en els altres i reconèixer-ho. Cal no oblidar que la comunicació flueix tant de manera verbal com no verbal.

3. Assertivitat negativa. Consisteix a saber dir «No» o negar-se a fer una cosa en aquelles situacions o davant d'aquelles opinions que es considerin inoportunes.

També inclou l'expressió que es consideri necessària dels comentaris o pensaments negatius sobre les conductes d'altres persones.

4. Assertivitat empàtica. Un cop s'ha reconegut la situació i els sentiments d'una altra persona, cal afirmar amb claredat els propis drets i expressar els sentiments encara que siguin negatius.

Una de les raons per les quals aquesta conducta resulta eficaç és perquè l'altra persona se sent reconeguda prèviament si se li parla amb respecte.

És incompatible amb cap de les manifestacions de l'agressivitat.

5. Assertivitat progressiva. Si l'assertivitat empàtica no dóna els resultats esperats i la persona contínua envaint i violant els drets dels altres, es fa necessari reprendre la mateixa tècnica assertiva empàtica però amb més fermesa, la qual cosa no implica agressivitat.

6. Confrontació assertiva. Aquesta tècnica resulta necessària quan es percep una aparent contradicció entre les paraules i els fets de l'altra persona.

Amb calma i serenitat, se segueixen els passos següents:

1. Es descriu a l'altra persona el que diu que fa i el que realment fa.

2. Se n'indaguen les causes per esbrinar què ha passat realment, interrogant la persona, sense acusar-la ni condemnar-la.

3. S'expressa amb claredat el que es desitja legítimament.

7. Enunciats en primera persona. Consisteixen en el procediment següent:

1. Es descriu la conducta no desitjada de l'altra persona.

2. S'expliquen els sentiments negatius que aquesta conducta produeix.

3. S'explica la conducta desitjada, comentant tant les conseqüències positives del canvi de conducta com les negatives si aquest canvi no es produeix.

8. Banc de boira. Consisteix a escoltar les crítiques amb serenitat i, mentrestant, buscar punts d'acord amb la persona antagonista. D'aquesta manera, hi haurà les condicions per afirmar que s'està d'acord en una part del que es diu, però no en el tot.

9. Tècnica d'ignorar. Es tracta d'ignorar la raó per la qual una altra persona pugui estar enfadada o ofesa, i ajornar la discussió fins que s'hagi calmat.